Maria Maeztu

Museus i mestres: crear vincles a través de les activitats didàctiques Aquest era el títol de la xerrada acollida a la Setmana d'Activitats Complementàries que es realitza a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. Es tractava de fer una reflexió col·lectiva sobre l'aprofitament dels museus com a espais didàctics i d'aprenentatge, perquè com a futurs docents és necessari que reflexionem sobre quin paper han de jugar els museus dins de l'educació i quin rol ha de tenir el mestre en aquests.  Actualment hi ha una escassa presència dels museus dins de les unitats didàctiques i un enfocament del museu com a un lloc de visita o d'excursió, en lloc d'aprofitar-los per a cohesionar les propostes didàctiques i donar-li un sentit a la pràctica docent. Qualsevol acte didàctic té tres objectes: ser únic, educador i dinàmic; pel que les activitats als museus haurien de vessar també al voltant d'aquests tres objectius. Malgrat açò, trobem que els mu...

Scratch és utilitzat per estudiants, acadèmics, professors i pares per a crear fàcilment animacions,jocs i interaccions. Per a les escoles es converteix en una oportunitat per a ajudar als estudiants en el desenvolupament d'habilitats mentals i del pensament computacional mitjançant l'aprenentatge de la programació sense necessitat de saber del programa. La flexibilitat que ofereix Scratch permet als docents crear vídeos conceptuals molt visuals, ja que és una poderosa eina per a crear animacions que ajuden a visualitzar conceptes difícils com podrien ser la mitosi cel·lular o el cicle de l'aigua. En l'àmbit de les ciències socials, els docents poden crear concursos, jocs i tutorials que estimulen la ment i interactuen amb l'estudiant.​ L'ús de Scratch permet a les persones joves a entendre la lògica bàsica de la programació, i col·laborar i construir projectes creativament.​ També permet als estudiants desenvolupar projectes amb caràcter educatiu i alhor...

L'alumnat té un contacte diari amb la tecnologia però a pesar d'açò trobem poques propostes didàctiques que fomenten el pensament computacional. El pensament computacional no tracta de fomentar únicament la competència digital de l'alumnat sinó que pretén que sàpiguen com funciona la tecnologia. Segons Jeanette Wing (2006), el pensament computacional implica resoldre problemes, dissenyar sistemes i comprendre el comportament humà, fent ús dels conceptes fonamentals de la informàtica. És a dir, que quan ens enfrontem a un problema caldria pensar com el resoldria un científic informàtic. El pensament computacional, basat en la resolució de problemes a partir de la programació per blocs, es coneix com a STEM (Science, Technology, Engineering, Math) inclou aspectes de ciència, tecnologia, matemàtiques i enginyeria; i a més, fomenta l'abstracció, el raonament lògic, el disseny d'algoritmes i les estratègies de descomposició. Tots aquests aspectes semblen molt ...

Historypin és una web de fotos geolocalitzades, és a dir, que ens permet veure i col·locar fotos antigues a un mapa. L'aplicació ens permet buscar per lloc o per data i a més, ens permet accedir a tours i a col·leccions. És una aplicació amb uns usos didàctics molt interessants, donat que podem demanar a l'alumnat que aconseguisquen fotos antigues del seu poble o barri, investiguen sobre elles i puguen col·locar-les a la web. Açò ens permetrà que l'alumnat aprenga sobre el seu entorn més proper i rescate la memòria fotogràfica. Altre ús que podem donar-li és el fet de reconstruir un fet històric a partir d'una font primària com és una fotografia, investigant sobre el context en què es va realitzar. Aquest ús de l'aplicació és molt útil per a les classes d'història perquè possibilita que l'alumnat construesca el propi coneixement a partir del descobriment i la investigació. A més, que la foto antiga estiga sobreposada al lloc actual d'eixa im...

Segons Vivancos (2006), la recent irrupció de les aplicacions de webmapping gratuïtes i interactives (Google Maps, Google Earth, Virtual Earth o WorldWind) ha possibilitat l'emergència de nous escenaris d'aprenentatge basats en Internet. Podríem denominar a aquestes noves activitats d'aprenentatge geointeractives, per estar basades en informació geogràfica i eines interactives de webmapping. Les geointeraccions, defineixen situacions d'aprenentatge estructurades, que impliquen tasques de cerca, selecció, interpretació, tractament i presentació d'informació, amb les eines, serveis i dades geogràfiques disponibles en Internet. L'aplicació d'aquest tipus que possiblement més coneixem és Google Maps . Aquesta app que aparentment sembla que no té aplicacions didàctiques pot servir-nos per a treballar la cartografia crítica, les relacions de poder i els interessos que s'amaguen darrere dels mapes; perquè podem comprovar la diferència entre el gran nombre...