Les TIC sempre són innovadores?

Moltes vegades TIC i innovació sembla que van de la mà, que són dues cares de la mateixa moneda, però no és així. No sempre la utilització de les TIC a l'aula implica estar generant una pràctica d'innovació educativa, sinó que aquesta bé condicionada per la metodologia que s'empre. Un dels exemples més comuns que trobem al respecte a les aules, més del que ens agradaria, és la projecció del llibre de text a la pissarra digital; açò mostra que les TIC poden ser ferramentes per a perpetuar les dinàmiques de l'educació tradicional.

Des del meu punt de vista, el mestre ha de ser capaç de trobar la funció educativa de qualsevol ferramenta TIC, és a dir, que una APP, una xarxa social o la mateixa pissarra electrònica sols han de ser els mitjans per a aconseguir una reflexió crítica o un aprenentatge significatiu en l'alumnat, però aconseguir-ho o no vindrà marcat per la pràctica docent.

Com diu Enrique Dans al seu article El absurdo e infundado mito del nativo digital, "el fet que els joves actuals utilitzen xarxes socials i altres ferramentes no té cap relació amb què siguen capaços d'entendre-les o d'extraure un profit mínimament raonable del seu ús". De fet, la majoria de joves són incapaços de seleccionar d'una manera crítica la informació a la qual accedeixen a través d'aquestes ferramentes. "Aprendre a utilitzar la tecnologia d'una manera adequada requereix aprenentatge i entrenament", i aquest és un dels reptes que té l'escola.

*El absurdo e infundado mito del nativo digital, Enrique Dans