Per què aquest nom?

Maria de Maeztu Whitney va néixer a Vitòria, el 18 de juliol de 1882, 

i és una de les conegudes Mestres de la República. Va ser una mestra que va dedicar tota la seua vida a l'educació, especialment a l'educació de les dones perquè com a feminista, pensava que l'educació era imprescindible perquè les dones pogueren aconseguir igualtat de drets, així com l'emancipació social i econòmica. Molt aviat destaca per la seua eloqüència, els seus clars conceptes i les seues idees revolucionàries sobre l'ensenyament.

Maria va reformar l'ensenyament, va implantar les classes a l'aire lliure, va fundar les primeres cantines i colònies escolars. També va dirigir la Residència Internacional de Senyoretes, regida per les mateixes normes de la Residència d'Estudiants. Victoria Kent va formar part d'aquesta residència i li dedica unes paraules que mostren la gran tasca que realitzà:

"És un deure posar en relleu el valor inestimable que ha tingut la decisió de Maria de Maeztu en acceptar la tasca que li va encomanar la Junta per a Ampliació d'Estudis de dirigir, en aquells començaments d'aquest segle, una institució de caràcter laic que havia de transformar la vida de les noies estudiants, acostumant-les al gaudi conscient d'una llibertat fructífera".

Després d'aquestes pinzellades sobre la biografia de Maria de Maeztu, vaig decidir que fora el títol d'aquest blog perquè la considere un dels meus referents com a futura docent i vaig decidir que aquesta era una forma de visibilitzar-la i donar-la a conéixer. Però a més, pense que a un blog sobre innovació educativa no podia faltar el feminisme, perquè com diu Maria Acaso al seu article Hacerlo en clase o por qué innovar en educación es muy parecido a ser feminista, "innovar en educació consisteix, bàsicament, a desestabilitzar unes pràctiques que ja no estan basades en el present; unes pràctiques que, igual que els feminismes, van nàixer amb la voluntat de desestabilitzar les dinàmiques que el patriarcat portava imposant des de sempre, i que necessitaven ser revisades". A més, ambdós termes tenen més en comú del que sembla, perquè ser feminista té a veure amb controlar la pròpia vida i el propi cos, i amb sentir-se, abans de res, subjecte de coneixement, i ser innovadora té a veure amb coses molt semblants, com empoderar als estudiants perquè prenguen el control del seu propi aprenentatge (i dels seus propis cossos) perquè deixen de sentir-se objectes de la seua educació.